Simplificar mai m'ha agradat, et deixes fora del que es defineix coses molt o tan importants com les qualificades amb simplesa.
Perquè dic això? Perquè em nego a definir-me únicament com a sobiranista o unionista. I també em nego a que ens defineixin als socialistes com a socialistes sobiranistes (MES) o socialistes unionistes (PSC). Hi ha més, molt més.
Moltíssims socialistes vam marxar del PSC, en el meu cas fa 3 anys, per l'autisme del partit en la qüestió nacional. Però no va ser l'únic motiu. Varem marxar, és cert, perquè som sobiranistes i volem que el poble català pugui decidir el seu futur lliurement (i, en el meu cas, a favor de la independència), però també volíem exercir la sobirania del PSC envers el PSOE. Recordeu allò del grup parlamentari propi?.
Però no s'acabava aqui la cosa. Molts de nosaltres ja portavem temps defensant que calia refundar el PSC, tornar a parlar de conceptes que ja es van discutir quan el socialisme català es va unificar fa 36 anys. Paraules com autogestió i autodeterminació. Cal explicar què és avui dia ser socialista, fer socialisme i si es vol o no transformar la realitat. Si es vol lluitar i com fer-ho contra el sistema capitalista. I fer polítiques d'esquerres. Encara algú, avui dia, ens ha d'explicar com és que governant en certs moments tant el PSOE i el PSC a Espanya i a Catalunya, no hem sabut (o volgut?) reduir les diferències entre rics i pobres. Volíem parlar de socialisme i fer socialisme.
I també, com no, volíem una nova revolució al món de la política. I fer-la des del PSC. La revolució de la radicalitat democràtica. Però sabíem que ens toparíem amb els "de dalt", amb els professionals de la política que no voldrien perdre els seus privilegis com a "casta" (sí, una paraula que usen els de "Podemos" però que jo ja l'utilitzava molt abans de que existissin). Volíem institucionalitzar les primàries, obrir el partit a la ciutadania, acabar amb l'acumulació de càrrecs, limitar els mandats, poder intervenir la gent de base en el procés de decisions, acabar amb els acumulacions de poder i decisió dels "comités", fer transparents la gestió i l'economia del partit. Tantes i tantes coses... I volíem fer-ho a nosaltres mateixos, al PSC, per a després poder obrir-lo a tot el sistema democràtic. Començar una nova era de "radicalitat democràtica".
Evidentment, ja sabeu la resposta al què va passar. L'abandonament de milers de militants d'un PSC que era molt Partit, poc Socialista i gens Catalanista. Després va venir l'aventura de voler crear aquest partit amb aquestes 3 potes: SOBIRANIA, SOCIALISME I RADICALITAT DEMOCRÀTICA i vaig ser-hi a la creació de Nova Esquerra Catalana (NECat). El temps m'ha demostrat que les velles formes continuen encara molt presents dins nostre, que costa mol corretgir maneres de fer de tota la vida i que molts treballen per una o altre de les potes. Però pocs, molt pocs ho fan per les tres. Que molta gent que ho intentem, que sempre questionem tot i que volem treballar d'una altre manera no som massa entesos. Que la velocitat que porten els aconteixements polítics i socials fan que a molts els hi sembla perdre massa temps parlar i actuar amb radicalitat democràtica i es torna a caure en les "formes" de la vella política, on petits grups de persones fan i desfan. Tot això va portar a que donés un pas enrera, deixés de ser conseller nacional de NECat i pogués reflexionar i veure cap a on ana
I ara, les preguntes de les "formes". Canviarem les estructures partidàries? Limitarem els mandats? Acabarem amb l'acumulació de càrrecs? Com seran els procesos de presa de decisions col·lectius? Acabarem amb els vells "comités centrals" on petits grups de persones tenen un alt grau de poder i decisió? La transparència serà una realitat, també l'econòmica?.
Potser ara algú entengui el que defensava quan era conseller nacional de NECat: "les formes també són el fons".
Hi ha tant a fer i les maquinàries són tan lentes i conservadores...
2 comentaris:
Molt d'acord amb el que dius.
Com es veurà que és MES?
Penso que veient quins noms integren el col.lectiu, ja començareu a intuir per on van els trets.
Entenc que molts socialistes necessiten un paraigues per les municipals, donat que en marxat del PSC.
Ara be , des de MES hauran de ser molt corosos al admetre personal, no penso que militants que marxen del PSC matant mediàticament i sense deixar les actes ni els escons siguin un actiu renovador.
Montse Franch
Jo també penso el mateix que tu, Montse. Estic molt decepcionat de com s'ha arribat fins aqui. Hem tornat a caure de potes en la mateixa manera de fer: s'ha negociat per les altures i no s'ha informat dels acords ni ratificat dita negociació. No sé el temps que em queda dins d'una organització d'aquest tipus. L'únic que estic mirant és de saber si la majoria pensa com els que ens han portat fins aqui.
Publica un comentari a l'entrada