«La raó per la qual vaig rescatar als nens te el seu origen a la meva llar, a la meva infància. Vaig ser educada en la creença de que una persona necessitada ha de ser ajudada de cor, sense mirar la seva religió o la seva nacionalitat.»
Irena Sendler
Quan Alemanya va envair Polònia el 1939, Irena era infermera al Departament de Benestar Social de Varsòvia el qual portava els menjadors comunitaris de la ciutat. Allí treballà incansablement per alleugerar el patiment de milers de persones tan jueves com catòliques. Gracies a ella, aquests menjadors no només proporcionaven menjar per a orfes, gent gran i pobres si no que a més lliuraven roba, medicines i diners.
Al 1942 els nazis crearen un gueto a Varsòvia, e Irena, horroritzada per les condicions en que allí es vivia, es va unir al Consell per a l’Ajut de Jueus, Zegota. Ella mateixa ho explica: "Vaig aconseguir, per a mi i la meva companya Irena Schultz, identificacions de l’oficina sanitària, una de les seves tasques era la lluita contra les malalties contagioses. Més tard vaig tenir èxit aconseguint identificacions per altres col·laboradores. Com que els alemanys invasors tenien por de que s’escampés una epidèmia de tifus, toleraven que els polonesos controléssim el recinte."
Quan Irena caminava pels carrers del gueto, portava un braçalet amb l’estrella de David, com a signe de solidaritat i per a no cridar l’atenció sobre ella mateixa. Aviat es va posar en contacte amb famílies a les que va oferir treure els seus fills del gueto. Però no podia donar garanties
d’èxit. L’únic segur era que els nens moririen si es quedaven allí. Moltes mares i avies eren reticents a donar els seus nens, quelcom absolutament comprensible però que va resultar fatal per a ells. Algunes vegades, quan Irena o les seves companyes tornaven a visitar a les seves famílies per fer-los canviar d’opinió, es trobaven amb que tots havien estat portats al tren que els conduiria als camps de la mort.Al llarg d’un any i mig, fins la evacuació del gueto a l’estiu del 1942, va rescatar a més de 2.500 nens i nenes de diferents formes: va començar a treure’ls en ambulàncies com a víctimes del tifus, però després es va valdre de tot tipus de subterfugis que poguessin servir per amagar-los: sacs, cistelles d’escombraries, caixes d’eines, taüts... a les seves mans qualsevol element es transformava en una via de escap.
Irena volia que un dia poguessin recuperar els seus veritables noms, la seva identitat, les seves històries personals i les seves famílies. Llavors va fer un arxiu en el que registrava els noms dels nenes i les seves noves identitats.
Els nazis acabaren descobrint les seves activitats. El 20 d'octubre de 1942, Irena Sendler fou detinguda per la Gestapo i portada a la presó de Pawiak on va ser brutalment torturada. En un matalàs de palla va trobar una estampa de Jesús Misericordiós amb la llegenda: “Jesús, en vos confio”, que va conservar fins l’any 1979, moment en què li va regalar a Joan Pau II.
Ella era l’única persona que sabia els noms i les adreces de les famílies que allotjaven als nens jueus. Va suportar la tortura i es va negar a trair els seus col·laboradors o a qualsevol dels nen amagats. Fou sentenciada a mort. Mentre esperava la execució, un soldat alemany se la va endur per un "interrogatori addicional". Al sortir, li va cridar en polonès "¡Corri!". Al dia següent va veure el seu nom a la llista dels polonesos executats. Els membres de “Zegota” havien aconseguit detenir la execució subornant als alemanys, i Irena va continuar treballant amb una identitat falsa.
El 1943, durant l’aixecament de Varsòvia va guardar les seves llistes en dos pots de vidre i els va enterrar al jardí de la seva veïna per assegurar-se de que arribarien a les mans adients si ella moria. En acabar la guerra, la pròpia Irena els va recuperar i va lliurar les llistes al doctor Adolfo Berman, el primer president del . Lamentablement la major part de les famílies dels nens havien mort als nazis. En un principi els nens i nenes que no tenien una família adoptiva foren cuidats en diferents orfenats i poc a poc se’ls va enviar a Palestina.
El nens només coneixien a Irena pel seu nom clau "Jolanta". Però anys més tard, quan la seva foto va sortir en un diari després de ser premiada per les seves accions humanitàries durant la guerra, un home la va trucar per telèfon i li va dir: "Recordo la seva cara, vostè és qui em va treure del Gueto." I així va començar a rebre moltes trucades i reconeixements.
L'any 1965 la organització Yad Vashem de Jerusalem li va atorgar el títol de “Justa entre les nacions” i la va anomenar ciutadana honorària d’Israel. El novembre de 2003 el president de la república, Aleksander Kwasniewski, li va atorgar la més alta distinció civil de Polònia: la "Ordre de l'Àliga Blanca". Irena va ser acompanyada pels seus familiars i per Elzbieta Ficowska, una de les nenes salvades, "la nena de la cullera d’argent".
L’any 2007 el govern de Polònia la va presentar com a candidata per el Premi Nobel de la Pau. Aquella iniciativa va sorgir del President Lech Kaczynski i va contar amb el suport oficial de l’estat d'Israel —a través del seu primer ministre, Ehud Ólmert— i de la Organització de Supervivents de l'Holocaust residents a Israel. Les autoritats de Oświęcim (Auschwitz en alemany) expressaren el seu suport a aquesta candidatura, ja que consideraren que Irena Sendler va ser un dels últims herois vius de la seva generació, i que va demostrar una força, una convicció i un valor extraordinaris davant d’un mal d’una envergadura extraordinària. Finalment el guardó, inexplicablement va ser concedit a Al Gore per la seva campanya contra el canvi climàtic.
Sembla mentida que persones com Irena Sendler passin per aquest món sent desconegudes per a la majoria de la gent. És de justícia que tota aquella gent que ha conegut la seva vida i les seves accions facin tot allò possible per difondre històries com la de Irena.
Irena Sendler va morir a Varsòvia (Polònia) el maig de 2008 als 98 anys d’edat.
Cartell en alemany i polonés (Varsòvia, 1942) amenaçant de mort a qualsevol polonés que prestés ajut a jueus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada