Bon dia a tot hom i tota dona
Em presentaré. Sóc en Xavier Ramell i
Perpinyà, un personatge curiós, impredictible i contradictori (com els temps
que ens ha tocat viure). També sóc una persona apassionada en tot allò que fa.
No sóc cult però estimo la cultura; no sóc intel·ligent però necessito saber el
perquè; no sóc cap líder però no em deixo arrossegar per qualsevol.
També veureu en els meus escrits que em considera una persona D'ESQUERRES, amb
una base llibertària i antiautoritària. Estimador de la meva cultura i defensor
de les llibertats nacionals de Catalunya, però ansiós per conèixer noves
cultures i preocupat pel que passa al món.
Però, per damunt de tot sóc un utòpic. Sí, des
que tinc us de raó em considero una persona utòpica. Quan era molt jove això em
va portar a greus contradiccions amb mi mateix. Si era un utòpic com podia
incidir en la realitat? Com faria per no
equivocar-me en l'anàlisi de qualsevol realitat si em deixava portar per la
meva utopia? Eren anys on la revolució era el més important per mi. Després el
temps em va ajudar a entendre que la revolució es composava de petites
revolucions i que aquestes no eren possibles sense una utopia que les guiés.
Que sense somnis impossibles no es pot arribar a la realitat possible.
Fa dos-cents anys al qui digués que l'home
arribaria a la lluna el titllarien d'utòpic. Això si no l'ingressaven a un
manicomi. Com aquest exemple en podríem citar molts més. Per això jo, com a bon
utòpic, m'atreveixo a aventurar que l'ésser humà és capaç d'aprofundir en allò
que diem "sistema democràtic". Sí, allò de "la democràcia és el
govern del poble a través del poble"... us sona?. Però, és clar, quan les
democràcies van començar a funcionar amb el sistema de partits polítics la
situació social i, sobre tot, la situació tecnològica no permetien aquest
funcionament de la democràcia. Per tant, per a poder funcionar amb un sistema
democràtic i en les condicions que hi havia en aquells moments, es va tenir que
optar per una democràcia "indirecta" o també anomenada "representativa"
que continua sent la forma que tenim de funcionar en aquests moments. I la idea
aquella de democràcia com a govern del poble pel propi poble va passar a ser
una utopia i va ser anomenada "democràcia directa".
I en què consistiria aquesta "democràcia
directa" o utòpica? Doncs en que la responsabilitat última de les grans
decisions seria sempre feta per la ciutadania mitjançant sistemes participatius
d'obligat compliment a les diferents administracions públiques que composin els
diferents estat. Aquest sistema estaria basat en tres pilars concrets:
a) la iniciativa popular, on es pren en
consideració un determinat assumpte públic amb el suport d'un número determinat
de persones i que obligaria posteriorment ha ser decidit entre els ciutadans
b) el plebiscit o referèndum de caràcter
vinculant per a les diferents administracions
c) la revocació dels càrrecs electes com a sistema
que permet l'actuació immediata dels ciutadans envers aquells càrrecs electes
que incompleixen les seves funcions o que demostren incompetència a l'hora de resoldre
els problemes.
Per tant, es tractaria d'empoderar de forma
efectiva a la ciutadania reformant l'actual manera de fer política. Per això
caldria reformar el concepte de representativitat política i l'activitat dels
càrrecs electes passaria de ser executiva a ser gestionadora dels acords que
expressaria el poble mitjançant uns sistemes electorals reformats: llistes
obertes, primàries, limitació de mandats, impossibilitat d'acumulació de
càrrecs, oficines parlamentàries de l'electe... que ja ampliarem més endavant.
Això no deuria implicar que els partits
polítics haguessin de desaparèixer, però sí que haurien d'adaptar-se a aquest
sistema de democràcia directa. Per tant s'hauria d'exigir als partits polítics
que el seu funcionament també respongués a una democràcia directa i amb un
funcionament, per tant, horitzontal i no piramidal.
I això és el que m'agradaria exposar en successives
entregues sobre aquesta qüestió: COM DEURIEN FUNCIONAR ELS NOUS PARTITS
POLÍTICS?
Humilment, confesso que no tinc la suficient
preparació tècnica i ideològica com per desenvolupar una tesi àmplia i
absolutament concretitzada sobre aquest tema. La meva gran intenció amb la que
em sentiria plenament satisfet, seria la de provocar un debat que portés a la
participació de més gent per tal d'aprofundir sobre aquests conceptes i ser un gra
de sorra més en la lluita per una societat més oberta, més justa i més
participativa.
Apa, ja he dit la meva gran pretensió com a
utòpic practicant que sóc. Vols acompanyar-me en aquest viatge?
