LA PARTICIPACIÓ COM A EINA TRANSFORMADORA

Crec molt important distingir entre decidir i PARTICIPAR. Per a decidir, la ciutadania utilitza l’actual sistema de democràcia parlamentària on, per a tenir legitimat en la presa de decisions, cal que qui decideix sigui ratificat per les urnes. Per a PARTICIPAR només cal la voluntat de fer-ho, sense cap tipus de legitimació formal.

Al gran concepte que és PARTICIPACIÓ, li ha passat com a altres gran conceptes: sostenibilitat, globalització...etc.  A Catalunya hi ha persones i col·lectius tan diferents utilitzant en contexts tan diferents la paraula PARTICIPACIÓ, que és impossible que entenguem aquest terme de la mateixa manera.  PARTICIPAR no és solament la relació entre les administracions públiques i la ciutadania; PARTICIPAR és també formar part de les associacions veïnals, sòcio-culturals, polítiques, esportives, educatives... que s'organitzen arreu el nostre país. Aquestes associacions i/o entitats estableixen relacions amb l'Administració d'una manera diferent, organitzada, com un lobby que defensa una parcel·la interessada de la realitat social.

Les administracions catalanes, especialment tots els Ajuntaments, ha desenvolupat una sèrie de canals participatius, formals o informals, i han estat aquests grups organitzats els que han tingut un accés privilegiat per sobre de la ciutadania no organitzada. Això no vol dir ni que hagin estat els canals suficients/desitjables ni que aquesta relació hagi estat positiva per totes les parts. Em comentaven ja fa temps, a tall d’exemple, les incongruències del sistema participatiu a Tàrrega (l’Urgell). En concret, el fet de la campanya de recollida de signatures en contra de les antenes de telefonia mòbil. Una recollida de signatures encapçalada per la mateixa persona al front d’una entitat targarina que, uns anys enrere recollia signatures perquè l’Ajuntament solucionés la manca de cobertura de la telefonia mòbil a Tàrrega. Aquí es podria dir que s’han utilitzat sistemes PARTICIPATIUS per a que els ciutadans i ciutadanes reclamessin millores en problemàtiques que pateix Tàrrega. Contradictori o utilització de sistemes participatius per obtenir rèdits polítics?. Això ens demostra que els instruments de PARTICIPACIÓ no són per sí mateixos participatius i/o positius, no són asèptics.

Aquests processos necessiten un mètode i unes tècniques que facin eficaç, necessària i positiva aquesta PARTICIPACIÓ. La definició del mètode i l’elecció de la tècnica depenen de què volem aconseguir d’un procés o d’un moment participatiu i evitar que siguin aprofitats en determinats moments, com s’ha intentat, tornant a utilitzar Tàrrega com exemple, en el tema de les mobilitzacions contra la instal·lació d’una presó a Tàrrega; els mateixos grups que ara, quan governen, reclamen aquesta construcció d’un penitenciari com a eina indispensable pel futur econòmic de la segona ciutat de la província de Lleida. Aquest és un dels problemes  que trobem a moltes associacions: la manca de mètode i de tècniques de dinamització de grups i de treball en equip. Sense aquests, i sense una educació participativa i democràtica, els actuals canals de PARTICIPACIÓ (dins de consells, assemblees, congressos, partits polítics, sindicats...) acaben sent espais poc motivadors, reunions pesades, inoperatives i ineficaces, baralles partidistes que impedeixen un debat transparent i de contingut... Una assemblea de 300 persones en la que uns pocs parlen i la resta assenteix no s’ha de considerar PARTICIPACIÓ, de la mateixa manera que una trobada en un "mitin" electoral de milers de persones per escoltar al cap d'un grup polític no s'ha de considerar un procés participatiu.

D’aquí podem treure una conclusió: la norma, els reglaments de participació, no fan la participació. La norma que dicta que a un ajuntament ha d’existir un Consell de Participació Ciutadana, no suposa en sí mateix PARTICIPACIÓ. El que s’ha de fer és crear les condicions i els espais que serveixin per alguna cosa, s'han d’omplir d’informació i de continguts i dotar de formació i assessorament. La informació i la formació dels ciutadans i ciutadanes és una condició sense la qual no hi pot haver PARTICIPACIÓ.

Per tant, la conclusió és evident: hem d’aconseguir un sistema de PARTICIPACIÓ en el que s’impliqui el MÀXIM de població, no solament la organitzada. I aquesta ja no és només una responsabilitat de l'administració; aquí hem de ser-hi tothom: les associacions, els grups polítics i la ciutadania en general. Hem d’aconseguir que la gent tingui la formació i la informació necessàries per desenvolupar la PARTICIPACIÓ. Hem d’aconseguir que sigui àgil, transparent i profitosa. A partir d’aquest eixos i del sistema propi que es dotin les administracions, les organitzacions polítiques i sindicals i l’associacionisme en general, podrem anar més enllà encara. Estem parlant d'una democràcia radicalment de base i directa.

Aquest és el gran repte per a tots aquells que creiem de debò amb la PARTICIPACIÓ POPULAR.