Diumenge 28 de novembre de 2010. Catalunya gira a la dreta. Tots els partits d'esquerres reculem i els lliberals de CDC i els democristians d'UDC tornen a guanyar mentre el PP puja fins a convertir-se en la 3ª força política al Parlament de Catalunya.
Tan des del punt de vista d'esquerra-dreta com en el de visió nacional, ha Catalunya hem reculat i molt. Puc comprendre l'alegria de gent com els de SI, però el cert és que els grups que buscaven la independència han passat de 21 a 14 escons; la qual cosa ens demostra que la divisió del vot sempre condemna a qui la practica. En quant als grups d'esquerres han passat de 72 a 48 escons. Tots els grups han perdut escons; especialment significatius han estat els de PSC (de 37 a 28) i els d'ERC (de 21 a 10).
No opinaré dels demés, però si ho faré del meu, el PSC.
Crec que el daltabaix que hem patit ha estat una confluència de factors:
- la crisi, com a element pertorbador: cap govern a tot el món s'ha mantingut indemne davant d'aquest fet, ja siguin d'esquerres o de dretes. Catalunya no ha estat cap excepció.
- el tripartit: ha mancat lideratge i autoritat a l'hora de prendre decisions com en el tema dels incendis d'Horta de Sant Joan i molts altres.
- la campanya electoral: terrible, horrible, nefasta. Em falten qualificatius per a dir el que penso dels eslògans i els vídeos.
- els missatges: tots sabem que era pràcticament impossible que, en el millors dels casos el PSC pogués obtenir una majoria absoluta. A qui se l'ha ocorregut sortir als mitjans públics dient que no tornaríem a reeditar el tripartit. Qualsevol elector/a amb dos dits de front ens diria que VOLIEM PERDRE LES ELECCIONS. Si dius que no es pactaria amb el PP (lògic), amb CiU (lògic també), amb ERC ni amb ICV... com pensàvem governar? amb Ciutadans? amb Laporta?.
Molts companys i companyes del PSC ens hem sentit decebuts i sobre tot DESORIENTATS.
Lo més positiu de tot això? L'acte d'ètica i seriositat demostrat per Montilla: reconèixer la derrota, reconèixer que ho hem fet malament, deixar la secretaria del partit i renunciar al seu acta de diputat. Ja era hora de veure alguna vegada un polític honest i coherent. Com m'hagués agradat veure fer el mateix a d'altres grups polítics...
Ara, cal tenir serenor. Venen unes eleccions crucials: les municipals. Aquesta és la nostra força i d'on hem sortit. Del món municipal. El nostre gran actiu són els milers de companys i companyes que ocupen alcaldies i regidories a tot el país. Ells i elles coneixen realment els ciutadans i la seva problemàtica. Ells i elles tenen el contacte directe. Ells i elles han de ser els gran actors i la base d'on ha de sortir el canvi que reclamen els temps, els resultats electorals i la nostra militància.
De la resposta que donem tots en el proper congrés del PSC, farem que tornin les coses a canviar d'aquí a 4 anys a Catalunya o que tornem a fer una llarga travessia pel desert com la que varem tenir que fer durant 23 anys de mandat convergent. Espero i desitjo que sigui la primera opció.
També queda un altre tema que haurem d'enfrontar d'una vegada dins del nostre partit i no és altre que tot el tema sobre el nostre país: el nacionalisme, el federalisme, el grup parlamentari propi i d'altres. Si volem realment ser el partit "central" de Catalunya (que no "de centre") dins del PSC han de tenir cabuda els "constitucionalistes", els "federalistes" i, també, els "sobiranistes".
Però aquest és un altre tema que escriuré més endavant i del que el PSC suposo haurà de parlar en el seu proper congrés.
De moment, des de la Catalunya "profunda" no ens queda més que tornar a resistir i lluitar.
salut
XR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada