No necessitem més cabdills ni messies, necessitem a persones que, d’una vegada, siguin capaços d’utilitzar independentment el seu cos i les seves idees.
Persones que segueixin els seus desigs fonamentals, propis. Persones voluptuoses, persones immorals i herètiques, un poble de ganduls i idealistes, funcionaris que passin de la seva pensió, obrers que, d’una vegada, dormin pel matí tant com vulguin, mestresses de casa que deixin tirat al seu marit apàtic i impotent i s’escapin amb un jovenet a una illa grega, gent que d’una vegada digui "a la merda...!!", perquè llavors vindran arrossegant-se els de dalt; quan els que es guanyen el pa deixin d’una vegada de treballar per enriquir-los, quan per les persones complir el seu deure signifiqui que el màxim deure sigui omplir-se d’un mateix, perquè, parafrasejant Henry Miller, l’única solució que l’homo sapiens té és la d’extingir-se. Té que aparèixer altra classe de persones que tinguin altre classe de consciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada